ET

Estimat amic que avui te'n vas
Estimat amic que avui te’n vas - carta a un amic que avui es jubila.

Estimat amic que avui te’n vas, què podria dir-te que no t’hagi ja dit? Transcriure l’adaptació del poema de Kavafis, evocant el viatge d’Ulisses, és el millor que se m’ha acudit. Cada paraula expressa justament el que jo vull dir: ara comença un nou camí, potser l’autèntic viatge a Ítaca, que realment era un camí de tornada, un camí cap a tu mateix, un camí que et desitjo també que sigui molt llarg i ple de vivències...
Hem passat molts anys junts, amb moments de glòria i moments de pena; el que segur que podem dir és que no els hem pas passat “sense pena ni glòria”. Algunes persones t’han abandonat pel camí; altres han desaparegut per sempre, com el bon amic Paco Gaseni, l’hora més baixa de totes les que hem compartit; i moltes persones han caminat al teu costat, i t’han enriquit amb la seva amistat, i tu els has enriquit amb la teva. Estimat amic que avui te’n vas, jo he pogut gaudir de la teva companyia i la teva amistat, i t’he ofert la meva de tot cor. He vist créixer la teva família, tu has vist créixer la meva filla, i en aquest creixement dels nostres infants hi hem vist reflectit el nostre propi creixement personal.
Gràcies, estimat amic, per tot el que m’has ensenyat. Et desitjo molta sort, i ... que la vida et doni un camí ben llarg.



ÍTACA (o VIATGE A ITACA)
(Konstantin Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)

I


Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.


Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.


Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.



II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.



III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.



Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Bé, i per acabar, ara que et jubiles i – segons els tòpics – tindràs molt temps lliure, no deixis de llegir l’Odissea, en la seva traducció al català feta per Carles Riba, una profunda reflexió sobre la naturalesa humana, amb les seves virtuts i els seus defectes, que estic segura que t’arribarà al fons de l’ànima.

27 de novembre 2007